Converses

Les converses són poderoses quan, en acabar, t’endús un bocí d’aquell moment, un aprenentatge de vida. D’altres, són converses banals. Confesso ser amant de converses que encisen i encenen les idees, que et fan reflexionar i acabar amb més dubtes que respostes. (Detall: conversa de fa uns mesos).

Encara més positiu crec que és compartir els aprenentatges viscuts en una conversa, potser a alguna altra persona, li pot servir.

I la conversa va anar més o menys així::

  • Ja tornes a ser per aquí? Però no erets fora? Com és que ja has tornat?
  • […] Si, era fora però vaig tornar. De fet, no tinc molt clar si he tornat per quedar-me o només estic de visita. Només sé que tinc ganes de fer el que estic fent ara. […] De fet, sento que no estic ni aquí ni allà.
  • També pots enfocar-ho d’una altra manera i pensar que ets aquí i allà. I fins i tot, que ets a molts llocs alhora.

 

Aquesta conversa aporta un poder sobre la visió personal, un poder que ho canvia tot. Emocionalment ja no sents que t’estàs perdent alguna cosa sinó que estàs aprenent molt més. Potser és aquesta l’essència del viatger, sigui on sigui, les experiències conviuen amb ell/a i pot gaudir de l’AQUÍ i l’ARA, tenint present el passat i gaudint del futur que l’espera.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El treball per projectes: aprenentatge autèntic

Em vaig apuntar entusiasmada per assistir a unes jornades sobre treball per projectes. Estava molt engrescada però no va poder ser.

Per sort, vaig rebre un correu on em donaven la oportunitat de veure sobre què s’havia parlat el passat 21 de maig de 2016 a l’Hospitalet de Llobregat.

La Jornada titulada: XIV Jornada anual de la Xarxa de competències bàsiques va ser un èxit d’assistència.

Us adjunto l’enllaç de les jornades: http://blocs.xtec.cat/14jornadaxarxacb/

Com a detall d’interès, Fernando Hernández va fer la xerrada inaugural i final.

Pels que no el coneixeu o en voleu saber una mica més podeu veure aquesta entrevista on s’intueixen les seves línies d’investigació i la seva idea d’aprenentatge: http://ordenadoresenelaula.blogspot.com.es/2007/09/hoy-entrevistamos-fernando-hernndez.html

Gràcies a les noves tecnologies podrem reviure les xerrades d’aquests Mestres, professors i educadors .

Em vaig apuntar entusiasmada per assistir a unes jornades sobre treball per projectes. Estava molt engrescada però no va poder ser.

Per sort, vaig rebre un correu on em donaven la oportunitat de veure sobre què s’havia parlat el passat 21 de maig de 2016 a l’Hospitalet de Llobregat.

La Jornada titulada: XIV Jornada anual de la Xarxa de competències bàsiques va ser un èxit d’assistència.

Us adjunto l’enllaç de les jornades: http://blocs.xtec.cat/14jornadaxarxacb/

Com a detall d’interès, Fernando Hernández va fer la xerrada inaugural i final.

Pels que no el coneixeu o en voleu saber una mica més podeu veure aquesta entrevista on s’intueixen les seves línies d’investigació i la seva idea d’aprenentatge: http://ordenadoresenelaula.blogspot.com.es/2007/09/hoy-entrevistamos-fernando-hernndez.html

Gràcies a les noves tecnologies podrem reviure les xerrades d’aquests Mestres, professors i educadors .

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Paràbola

Un home va decidir subministrar dosis massives de fetge de bacallà al seu gos dòberman, perquè li havien dit que era molt bo pels gossos. De manera que cada dia subjectava el cap de l’animal, entre els seus genolls, que es resistia amb totes les seves forces, l’obligava a obrir la boca i li abocava l’oli per la gola. Però, un dia, el gos va aconseguir deixar-se anar i l’oli va caure al terra. Aleshores, per la sorpresa del seu amo, el gos va tornar dòcilment cap a ell amb una clara actitud de voler tornar allepar la cullera. Va ser aleshores quan l’home va descobrir que el gos no rebutjava l’oli, sinó la manera d’administrar-li.
Gracias Maestros.Juan Carlos López Rodríguez. Editorial Everest, 2006
A vegades, donem les culpes a la tecnologia, al “no saber estar ni escoltar” dels alumnes. D’altres, podem pensar amb aquesta paràbola que exemplifica que a vegades no és el què sinó el com.
Per una educació pel canvi, una educació pel futur.
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Profe, profe!!

Us podeu imaginar la por i incertesa a l’hora d’iniciar una nova feina. Encara més quan n’és la primera en un àmbit en el qual pensem que tenim poca formació (enganyant-nos que algun dia tindrem la suficient formació i experiència per ser experts en alguna cosa…).

I l’emoció, l’alegria i l’energia que desemboca aquesta nova feina.

Però arriba el dia en què comences a adonar-te que realment tens una feina, l’has de planificar bé, pensar amb com són els alumnes i ser MOLT MOOOOLT flexible.

I com de bé van aquelles xerrades sobre les EMOCIONS, articles que has llegit sobre activitats, petits jocs de 5-10 minuts…. I penses en deixar temps per fer RES, escoltar els alumnes i sobretot, a tenir paciència.

Però, si hi ha dies que ja són llargs per un mateix, IMAGINA’T com de llarg han de ser per a un adolescent. Així que en aquest cas l’EMPATIA és molt important.

Però fins i tot, quan sents que avui no és el teu dia per molt que t’esforcis sents:

Profe, profe, em trobaràs a faltar quan marxis?

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Torno a assistir a xerrades!

Una de les coses que he trobat a faltar vivint fora (sí, em queda un post pendent… és tant llarg que no sabria ni per on començar) és anar a xerrades d’Educació.

S’aprèn, o com a mínim, es pot aprendre molt al assistir en una xerrada.

Ja sigui perquè en fixem en com s’ha organitzat, com han estat estructurades les xerrades, quin fil conductor han seguit, quin feedback han promogut amb el públic o simplement si la veu ha arribat a tothom.

La majoria, però, es fixarà en el QUÈ s’ha dit, recollir notes i nodrir-te d’allò que et pugui servir per la teva aula. Però… què passa quan no tens aula? que tens moltes idees però cap la pots testar.

Voilà! Ara ja tinc on posar-ho en pràctica. I per sort, tinc temps d’assistir en alguna xerrada.

Així que espero compartir amb vosaltres les meves experiències 🙂

PD: Algun dia explicaré la meva aventura vivint fora durant una temporada

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Tornar a ser alumne?

Acompanyar un alumne en el seu aprenentatge durant l’educació secundària és un repte. Tant per l’educador que irromp a l’aula com pel professor/a que gestiona l’aula i la classe. Els dos, però, amb un paper molt diferent.

I el professor/la professora (aquí la paraula mestra s’utilitza en to despectiu, així que cal anar en compte!) davant dels 30 alumnes més l’ajudant, fa la seva classe.

Avui ja no només té 60 ulls que la miren, escolten o intenten evadir-se. Hi ha un parell d’ulls més que poden jutjar, sorprendre’s, criticar, apreciar i….. APRENDRE.

És un regal poder entrar a les aules, un somni per algú amb vocació d’investigador, que vol conèixer de fons com és el sistema educatiu. Ens pot agradar la teoria però ens fascina la realitat! És complexa, és diversa, canviant i única.

Aquest post és per agrair aquells educadors, mestres, professors; docents que obren el seu dia a dia als que estem afamats per aprendre i descobrir nous espais.

 

Publicat dins de Vivències | Deixa un comentari

Entre les aules de secundària

Sense saber molt bé com he arribat aquí, em trobo amb una escola de secundària, amb alumnes grans, molt grans…

La meva tasca? Donar suport, acompanyar, guiar, i ensenyar als alumnes d’Educació Especial.

Coneixeu el món de secundària? Si fóssiu com jo, que vinc d’infantil… es veuen tant grans! i tant autònoms.

Sort en tenim la gent aventurera que res ens atura. Hem de confiar amb aquesta formació d’infantil per un terreny tant diferent com n’és la secundària per aportar el nostre punt diferent.

Us donaré idees per treballar a secundària amb infants amb NEE quan només tens un o dos alumnes.

  • El mestre llegir en veu alta als alumnes, i espereu a veure la reacció, és màgica.
  • Començar un projecte partint d’un interès de l’alumne i canviar-lo a mesura que segueix.
  • Fer jocs amb Legos o Playmobil per conèixer com es sent en algunes situacions.
  • Parlar, escoltar, ser allà.
  • Tenir un interès: que ells sàpiguen trobar estratègies per aprendre allò que els hi interessi, tant a casa com a l’escola.
  • Parlar sobre el present, futur, passat…
  • Entendre la seva situació, fer-li costat, el paper de mestre queda difuminat davant del paper de moderador, guia…
  • Que siguin feliços i facin coses que els facin sentir bé.

I, com a mestre, fes classes que t’agradaria escoltar. Ensenya coses que t’agradaria aprendre i fes-ho de tal manera que fins i tot tu mateix t’emocionis i et vingui de gust.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari